Bé, doncs ahir em van dir que no anés a treballar, que tenía el dia lliure però que avui pel matí anés a veure als caps.
Resulta que els han arribat informes negatius del meu treball i que em fan fora, he preguntat exactament que he fet que no facin els meus companys? Que ha sigut tan terrible?. M'han dit que els ha arribat que no tinc actitut i que aprenc massa poc a poc. Lo qual logicament, no estic a favor.
Pero res més, sense cap mena d'advertiment previ. Encara em pregunto que he fet malament.
Això em fa reflexionar:
La mateixa setmana vaig tenir dues entrevistes, en empreses de la mateixa branca.
En una tot anava molt bé fins que vaig dir que era transsexual ja que van preguntar si estava prenent medicaments i vaig dir que sí, els propis d'un procés transexualitzador.
Em van dir que ja em trucarien.
Una setmana més tard vaig rebre una carta dient que no donava el perfil per a la empresa.
La segona entrevista no vaig dir res "personal", i em van agafar. Passat dos messos i asebentant'se que a vegades soc sexualment ambigua, em fan fora. mmm
Que està pasant?
Que algú m'ho expliqui.
dijous 23 d’agost de 2007
dimarts 21 d’agost de 2007
Sóc diferent, es un fet.
Sóc diferent. No vaig de víctima, simplement ho sóc.
Moltes vegades la gent no sap que es esser diferent. Les coses que implica, el desenvolupament de la personalitat amb aquesta diferencia i com un matrimoni en el cicle del amor odi, s'apren a viure amb aquesta diferéncia.
No vull dir que no m'agradi ser diferent, tampoc dic que m'agradi. Simplement dic que ho sóc. I a vegades, ha semblat un terrible pecat que en el moment en el que m'ha semblat oportú hagi obrat en base a la meva diferéncia, llavors ha estat quan la diferéncia no es tolerable.
En resum, en el tema laboral.
Digues que ets diferent, aixó queda bé per a la galaria, per a la empresa, per a tothom, pero no et comportis com la persona diferent que has dit que ets. perque la diferéncia va per fora sí, pero també va per dins; en la estructura mental, en la manera de sentir, d'assimilar.
Tenim una societat que sapiga tolerar realment la diferencia?
Crec que no, la diferencia no es tolera.
Moltes vegades la gent no sap que es esser diferent. Les coses que implica, el desenvolupament de la personalitat amb aquesta diferencia i com un matrimoni en el cicle del amor odi, s'apren a viure amb aquesta diferéncia.
No vull dir que no m'agradi ser diferent, tampoc dic que m'agradi. Simplement dic que ho sóc. I a vegades, ha semblat un terrible pecat que en el moment en el que m'ha semblat oportú hagi obrat en base a la meva diferéncia, llavors ha estat quan la diferéncia no es tolerable.
En resum, en el tema laboral.
Digues que ets diferent, aixó queda bé per a la galaria, per a la empresa, per a tothom, pero no et comportis com la persona diferent que has dit que ets. perque la diferéncia va per fora sí, pero també va per dins; en la estructura mental, en la manera de sentir, d'assimilar.
Tenim una societat que sapiga tolerar realment la diferencia?
Crec que no, la diferencia no es tolera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
